A l’Espigoler, 11 de desembre del 2019 Benvolgut Jaume, M'agrada molt Brassens i m'ha agradat escoltar aquesta exquisida cançó La non demande en mariage. M'ha fet recordar que jo tinc un article (publicat en una revista francesa precisament Droit et Philosophie: Droit et indétermination (M. Carpentieur dir., 9-1 (2017): 45-67) amb el títol: "Marry Me a Little: How Much Precision is Enough in Law?". [...]
A Villalet, el 12 d’octubre del 2019 Estimat J.J, La teva mitezza em brinda una ocasió per saltar dels Estats Units d’Amèrica a França i reivindicar la figura de Georges Brassens per a la meva idea del bebop. És evident que algunes de les seves cançons s’inspiren en el jazz clàssic de Nova Orleans, lluny dels Parker, Monk o Davis, però no necessàriament [...]
Hi ha una conversa molt bona entre Brassens i Jean Ferrat sobre l’engatjament i el compromís polític, que es pot trobar a Youtube. Deu ser una conversa de mitjans dels anys setanta, plena de vida, franquesa i lògiques reticències. Els dos, sobretot Brassens, diuen en més d’una ocasió: «Potser m’equivoco...» Però els papers queden ben repartits. Ferrat és l’artista que creu en la [...]
En una de les seves cançons d’amor, Georges Brassens diu «je me suis fait tout petit». L’amor, doncs, l’ha empetitit. La gràcia ambigua de la cançó consisteix en el fet que, tot i ser clarament una cançó d’amor, la lletra fa pensar que es tracta d’un amor paternal per una criatura petita, perquè hi surt una nina que tanca els ulls quan l’ajeus i que [...]