La llengua de signes catalana com a finestra oberta a la naturalesa de les llengües humanes i a les seves comunitats d’usuaris

Les llengües de signes són llengües naturals com el català o el xinès, sorgides dins de comunitats de persones sordes de manera espontània al llarg del temps. Aquest fet tan bàsic no ha estat evident fins fa relativament poc, quan la lingüística ha començat a ocupar-se’n de manera sistemàtica i ha establert que les mateixes propietats abstractes del llenguatge humà són les que basteixen l’estructura de les llengües orals i de signes. El canal visogestual pel qual es transmeten i es perceben aquestes llengües, però, també té efectes sobre alguns aspectes de com s’estructuren, i ens permeten anar més enllà del que fins ara sabíem del llenguatge humà a partir de l’estudi exclusiu de les llengües orals.

La recerca sobre llengües de signes, però, no només té interès per als lingüistes i per al coneixement sobre el llenguatge humà en general. Les comunitats signants d’arreu del món han patit l’estigma de la discapacitat durant molt de temps, i a conseqüència d’això, les seves llengües també. Conèixer com són les gramàtiques i els lèxics de les llengües de signes per dins és un prerequisit per poder desenvolupar polítiques adequades per a les persones sordes, com per exemple la possibilitat d’accedir a un currículum educatiu bilingüe en llengua de signes, que també inclogui la llengua de signes com a objecte d’estudi. O per poder promocionar una formació sòlida als intèrprets de llengua de signes, que són tan importants en la comunicació entre persones oients i sordes; o bé per poder diagnosticar trastorns del llenguatge en signants entre altres necessitats fonamentals que afecten la vida i el desenvolupament de les persones sordes.

La recerca de l’LSC Lab se centra en l’estudi de la llengua de signes catalana (LSC) amb aquests objectius generals de recerca, i a través del centre d’estudis LSC UPF Actua en connecta i dissemina els resultats no només entre els seus usuaris, sinó entre la societat en general i els responsables de dissenyar polítiques rellevants per a les persones sordes i la seva participació plena a la societat.