Leonardo da Vinci, Boceto del desvio del rio Arno

 

El canvi climàtic està remodelant la nostra realitat amb conseqüències alarmants, i un dels efectes més visibles són les inundacions cada cop més freqüents i devastadores, sobretot en zones urbanes. Aquest fenomen ja no és una amenaça llunyana o abstracta, sinó una realitat tangible que acaba d’afectar centenars de persones al País Valencià i voltants.

Les dades parlen per si soles. Segons l’informe de les Nacions Unides “The Human Cost of Disasters 2000-2019”, la freqüència de desastres relacionats amb les inundacions ha augmentat un 134% des de l’any 2000. Aquesta xifra és una clara advertència que el canvi climàtic està transformant el nostre entorn de manera accelerada i que, si no actuem ara, els episodis de tempestes torrencials que generen inundacions esdevindran cada vegada més intensos i freqüents.

 

 

Però, quina relació hi ha entre el canvi climàtic i les inundacions?

A mesura que augmenten les temperatures globals, l’atmosfera reté més humitat, aproximadament un 7% per cada ºC d’increment, fet que comporta episodis de precipitacions més intenses. Aquestes tempestes, que descarreguen grans volums d’aigua en poc temps, saturen les zones urbanes amb superfícies impermeables com el formigó i l’asfalt, dificultant que l’aigua s’infiltri al sòl. Els sistemes de drenatge urbans sovint no poden gestionar aquesta intensitat, augmentant la vulnerabilitat de les ciutats i creant inundacions sobtades. L’augment de temperatura global també comporta una complicació afegida: els oceans més càlids estan generant tempestes tropicals que produeixen embats de pluja destructius, amb pujades sobtades en el nivell del mar que poden inundar zones costaneres.

 

 

Aquesta nova realitat ens deixa un panorama desolador, especialment per a les ciutats amb infraestructures obsoletes o no preparades per suportar aquestes condicions extremes. Això té amb conseqüències devastadores per a les persones, la salut pública, les infraestructures, l’economia, entre d’altres.

Aquesta situació exigeix que els governs i les ciutats adoptin una actitud proactiva davant dels reptes del canvi climàtic. En aquest sentit, l’Acord de París, signat el 2015, va establir un objectiu clar i urgent: limitar l’escalfament global a 1,5ºC per a la segona part del segla XXI respecte a les temperatures preindustrials. Aquest objectiu és fonamental per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic, incloses les inundacions urbanes. Si no es redueix l’escalfament, es farà cada vegada més difícil controlar l’augment de la intensitat i la freqüència d’aquestes inundacions.

L’Acord de París no és només un document polític, sinó una guia crucial per gestionar els factors relacionats amb les inundacions urbanes. Limitar l’escalfament a 1,5ºC proporciona un marge per implementar mesures d’adaptació que puguin alleujar els efectes d’aquestes inundacions, com el reforç de les infraestructures urbanes, la creació de zones verdes, jardins urbans i espais de retenció d’aigua, que ajudin a mitigar les inundacions absorbint l’excés d’aigua de pluja i reduint l’efecte d’illes de calor urbanes. Així mateix, cal dur a terme accions d’adaptació que incloguin mesures com la protecció de les poblacions vulnerables, la millora dels sistemes d’avís d’emergència i l’educació ciutadana sobre com actuar en cas de desastres naturals.

La crisi climàtica és una amenaça directa i immediata per a la vida i la seguretat humana, i hem d’actuar per aconseguir zones urbanes resilients i un futur en què els desastres naturals no es converteixin en la norma.

Temple and Half-Mountain, ©Hkun Lat, 2021 World Press Photo Contest, Environment, 2nd Prize