Hi ha, i potser prolifera, la idea equivocada que la veu universitat és consubstancial al concepte de “cultura”, com si la segona fos un significat inherent a la primera. La Universitat Pompeu Fabra va néixer el 1990 amb la convicció que la cultura havia d’habitar a la universitat des del primer moment i d’una manera visible i permanent, més enllà de discursos vans que, portats per una atàvica inèrcia, abusen de l’ús d’una paraula cultura desemantitzada.
Universitat pública i urbana, va néixer amb la determinació d’ocupar edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona que havien caigut en desús, alhora que va posar el seu interès a encarregar a arquitectes i a pintors de prestigi obres amb les quals poder identificar per sempre la recerca i la transmissió del coneixement, els seus objectius naturals, i la sensibilitat i la creació intransitiva.
En ocasió del seu 25è aniversari, la UPF decideix fer valer el seu patrimoni artístic i obrir-lo al públic el Dia Internacional dels Museus del Consell Internacional de Museus (ICOM), associat a la UNESCO, el 18 de maig del 2016, a través d’un recorregut motivador que hem volgut anomenar UPF Art Track i que ofereix al visitant una experiència artística realment original; un museu singular entre vida acadèmica, concorregudes biblioteques i un entorn actiu que destaca més encara, per contrast, la intensitat de la seva mirada als espais i les obres que constitueixen la proposta museística.
La iniciativa d’obrir al públic el patrimoni artístic de la Universitat és una manera més d’apropar-la a la societat i de convertir el campus no en una cleda sinó en una àgora, en un lloc de reunió en què els ciutadans se sentin alliberats de la rutina per obra i gràcia de l’art. Gràcies a l’obstinació dels responsables de la comunitat universitària i de la complicitat de les entitats col·laboradores, ha estat possible la creació d’aquest UPF Art Track, un recorregut artístic interdisciplinari que advoca per la introspecció i descarta l’exhibicionisme. Amb un concepte museístic innovador que advoca per la intimitat, l’UPF Art Track voldria encarnar aquell somni de Matisse en què l’art no sigui altra cosa que un lenitiu, un calmant cerebral.
Ara que se celebra el quart aniversari de la seva creació, la plataforma Google Arts & Culture proposa també una passejada en forma de joc, un laberint virtual on el visitant pot establir relacions, crear “sèries d’art” a partir d’un vincle basat, per exemple, en criteris temàtics, tècnics o estilístics. Poden jugar tant un pare que vol mostrar-li al seu fill el món de l’art com un estudiant d’humanitats que es vol obligar a justificar per què ha decidit apostar per una combinació concreta.
DEJAR UNA REFLEXIÓN