VERSIÓN EN CASTELLANO, AQUÍ

ENGLISH VERSION, HERE

Tots els cineastes saben que filmar la superfície del mar no és suficient per explicar l’abast del seu misteri. De vegades cal trencar l’estabilitat d’aquest pla horitzontal i tranquil·litzador per fer entendre que el mar no és només la seva aparença visible, sinó que conté, com explicita el títol del film de Mònica Cambra, “marees ocultes“. A Film socialisme, Godard fa contrastar aquesta estabilitat de l’horitzó marí amb la vulgaritat de l’oci dels viatgers d’un creuer. A El cerco, Ricardo Iscar mostra com aquest mar que sembla impertorbable, s’agita violentament quan un grup de tonyines es remou a la superfície en el moment que són rodejades pels homes que es disposen a pescar-les. A Mareas ocultas, aquest mar estable es presenta com una taca abstracta i llisa, com la que apareix al començament del film. Però ben aviat l’invisible emergirà, donant-nos una altra visió de la matèria constitutiva de la profunditat, una naturalesa morta inesperada, impactant i inoblidable. És a partir d’aquell moment, que entenem quina és la textura autèntica d’allò que sembla fluid i impecable, quines són les matèries que configuren la densitat del blau marí.

Mònica Cambra segueix el procediment del documental observacional. Conviu amb els pescadors del vaixell i observa el que passa, per després passar a filmar-ho de nou, en un sol dia, deixant espai per a la sorpresa. En aquest cas, la repetició dels gestos i la previsió del que apareixerà és en ell mateix un missatge visual, perquè la rutina repetitiva multiplica l’efecte devastador. Un sol dia de pesca serveix per mostrar-nos quina és la materialitat del que està ocult, com un ritual que no sembla tenir aturador. El gest de pescar, de buidar les xarxes i de seleccionar allò que contenen passa a formar part de la quotidianitat de l’ofici del pescador, del registre burocràtic, de l’informe dels treballs i dels dies.

El pla final retorna al començament, però amb la incorporació d’una peça lleugera que ens proporciona una nova percepció del mar superficial. El que és destructiu emergeix i es fa visible, i és la subtilesa cinematogràfica la que ens permet prendre’n consciència.

Festivals i mostres de cinema

    • DOCS Barcelona 2020 (Premi DOC-U)
    • SomCinema 2019 Festival de l’Audiovisual Català (Premi Menció Especial del Jurat)
    • U22 Festival de Cinema Jove MACBA (Premi Jurat)
    • Another Way Film Festival 2020, Rueda por el cambio, Madrid (Premio del Jurado)
    • REC 2020, Tarragona (Selecció Autors de Tarragona)
    • Cicle CINEMAR 2020, Festival de Cinema de Menorca
    • Cinema Lliure a la Platja 2020, Nou Talent, Barcelona 2020
    • Mostra de Cinema de Muntanya de Palma 2020, Mallorca
    • Posidonia Green Festival 2020 (divedres 13 de novembre a les 20h30, online)
    • FIIN The Short Film Festival of Biodiversity 2020, Portugal (Del 16 al 22 de novembre, online)

* Actualment està al FIBABC 2020 (Festival Iberoamericano de Cortometrajes ABC) fins al desembre de 2020.

Futurs festivals

    • Cicle de Cinema Documental i Marítim 2020, Museu de la pesca de Palamós
    • Labmecrazy, Science Film Festival 2020 Navarra (de l’1 al 4 de febrer de 2021)
    • FIC-CAT 2020 Festival Internacional de Cinema en Català (Selecció Oficial. Ajornat fins al 2021)
    • Festival Internacional de Cinema de València, Cinema Jove, 2020 (Del 5 al 9 de desembre)
Descargar Post