Solques ara la pell esgarrifada del capvespre a la ciutat. Navegues entre dues llums empès per la música encara audible dels ocells extingits. Caus a poc a poc, aigua avall pel braç de mar que obren els illots, entre els esculls dels Nou Barris, les llanxes dels contrabandistes, les fogueres extingides dels franctiradors emboscats als afraus i els xarbots de l’escuma del Passeig Maragall. De nit les distàncies s’escurcen. Els estels blaus són a tocar, i l’oreig et diu a cau d’orella els noms que el desig s’amaga. Navegues entre dos mars: dos blaus minerals, dues salabrors i dos punts allunyats de fredor. Allà s’hi congrien els corrents contraris i desfermats que et menen. El buc rovellat s’escora rere la lluna groga que cau, rebota i rodola pel mirall d’atzabeja. El silenci obstinat del far del Carmel t’amaga el gest de la costa. El desig l’escolta. No hi vas ebri, hi vas despert del tot.

foscor obstinada

dins del far enrunat:

despert com mai

Ella sabia com fer entrar un feix de llum dins la pedra. La bala de glaç de plata negra s’escolava com si res dins del mos de metall fos, que tot d’una es tornava a segellar. La sobtosa llum que hi ha dins cada cos secretament s’hi enquistava i persistia, vibrant, com una cosa viva. I ara, mentre avances arrossegant els peus dins l’aigua, prems la pedra dins el puny i no pots fer altra cosa que tornar a escandir una altra vegada els celatges negres amb ressons roses i blaus a l’horitzó de la matinada. Veus a l’altra banda de la platja la gossada que es persegueix i borda a la lluna, i a la barana del passeig els traficants de ferralla que fan temps davant de l’Hospital del Mar.

la pedra encesa

de miratge en miratge:

que hi veu del tot

Aquests dos poemes son extrets del recull Un grapat de pedres d’aigua, guanyador del premi de poesia Jocs Florals de Barcelona, 2021.

Com a part del guardó, el llibre serà publicat per l’editorial LaBreu Edicions, en la col·lecció “Alabatre”.