Benvolgut Jaume,

Des d’aquesta situació d’home arrest que patim (beneïda situació, perquè cal que les autoritats facin cas dels experts –com tu vas fer primer que ningú suspenent els exàmens del segon trimestre– i que els ciutadans fem cas de les autoritats i activem els nostres deures cívics), llegeixo i escolto la deliciosa música del teu darrer bepop filosòfic (Parker, Monk, de Wilde).

Em fa pensar que sense els teus –nostres– bepops no se m’hagués ocorregut el següent títol per un llibre (que recollirà diversos treballs meus ja publicats o inèdits): Lo normativo: Variedades y variaciones. M’ha convidat a publicar-lo al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, el meu bon amic Paco Laporta que, amb Elías Díaz (el qual vas conèixer en circumstàncies curioses que potser explicarem en un altre bepop) dirigeixen la col·lecció ‘El Derecho y la Justicia’.

‘Varietats’ diu allò que és plural en la unitat, però a mi em remet a dues coses més: en la filosofia analítica que practico ‘Varieties’ s’ha convertit en una paraula amb prestigi, usada moltes vegades. Les dues que més m’agraden són els títols de dos filòsofs que estimo, Georg Henrik von Wright (el successor de Ludwig Wittgenstein a la mítica càtedra de Cambridge, del que en algun lloc dels meus papers guardo dues cartes que em va escriure, escrites a màquina, molt amables i afectuoses), que l’any 1963 va publicar The Varieties of Goodness (London: Routledge & Kegan Paul) i Gareth Evans, un impressionant filòsof d’Oxford, que va morir l’any 1980, als 34 anys, de càncer de pulmó, i del que el seu amic John McDowell va publicar pòstumament l’any 1982, The Varieties of Reference (Oxford: Oxford University Press). La segona cosa en què em fa pensar la paraula ‘Varieties’ és més frívola, és varietés, aquesta mena de números teatrals, de vegades musicals, que podrien ser bepops també.

‘Variacions’ s’emparenta amb ‘varietats’, però afegeix la referència musical. Aquí hi ha, per exemple, les diverses variacions de Glenn Gould de les Variacions Goldberg del gran Johann Sebastian Bach o les Variacions Diabelli de Ludwig van Beethoven. Però ara penso en les Variacions que a temes de Paganini va fer Johannes Brahms, o –i amb ella et deixo– la Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Sergéi Rakhmàninov.

Crec que els bepops són també, a la vegada, variacions musicals i varietats filosòfiques. No trobes?

Per cert, la teva cultura en història de les idees sempre m’impressiona. El cas comentat per Diderot que duus a la col·lació em recorda un passatge d’un llibre de filosofia moral influent a l’àmbit analític (jo vaig escriure la meva tesi doctoral sobre la teoria del dret de Jeremy Bentham), es tracta de Utilitarianism. For and Against, escrit per J.J.C. Smart (a favor) i Bernard Williams (en contra) (Cambridge: Cambridge University Press, 1973), on Smart (p.62) conta un cas com el de Diderot (de fet, la filosofia és un conjunt de varietats i variacions, un conjunt de bepops): “If the deontologist says that promises always should be kept (or even if, like Ross, he says that there is a prima facie duty to keep them) we may confront him with a situation like the following, the well-known ‘desert island promise’: I have promised a dying man on a desert island, from which subsequently I alone am rescued to give his hoard of gold to the South Australian Jockey Club. On my return I give it to the Royal Academy Adelaide Hospital, which, we may suppose, badly needs it for a new X-ray Machine. Could anybody deny that I had done rightly without being open to the charge of heartlessness?”

I què fàcil és ara imaginar centres de salut amb necessitats peremptòries!

Valeas beneque tibi sit.

J.J. Moreso

Barcelona, Vila Olímpica, 19 de març de 2020.

Descargar Post