VERSIÓN EN CASTELLANO, AQUÍ

Les Nacions Unides va declarar el 2016 el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència fixant-ho l’11 de febrer. Des de llavors, són cada cop més les organitzacions i agrupacions de persones que celebren aquesta commemoració. Tot i que la reflexió respecte el greu problema de la desigualtat de gènere en la ciència no hauria de limitar-se a un únic dia a l’any, aquesta data, si més no, està agafant popularitat, ja que els esforços de cridar l’atenció s’hi concentren i, per tant, l’impacte és potencialment més gran.

Al sector STEM (Science, Technology, Engineery, Mathematics) hi ha un seriós problema de manca de vocacions entre les joves. Les xifres no han canviat gaire i ni tan sols podem dir que siguin millor d’un any a un altre. En altres sectors com les ciències de la salut i de la vida, el problema principal no són les vocacions, sinó el que ve després un cop les joves finalitzen els estudis universitaris i s’incorporen a un mercat laboral amb clars biaixos de gènere. El cas de la medicina és paradigmàtic. A Barcelona, per exemple, fa més de 30 anys que el nombre de dones que acaba els estudis de medicina supera al dels homes. No obstant això, malgrat que el sector professional està clarament feminitzat, el percentatge de caps de servei dones als grans hospitals públics catalans no arriba al 20%. Tant a escala hospitalària com pel que fa al sector de la investigació pròpiament. La designació de càrrecs de direcció té un clar biaix de gènere contra el qual és necessari actuar.

Per combatre aquests desequilibris i biaixos, s’estan duent a terme diverses estratègies. Algunes d’elles pretenen, sobretot, mostrar referents: donar visibilitat a dones que –com l’Émilie– hagin destacat en aquestes carreres i que puguin ser atractives per a nenes i joves. M’agradaria compartir un exemple d’aquest tipus d’accions que, amb gran qualitat i molta projecció, està publicant a l’agència de notícies SINC la periodista científica Núria Jar, alumni del màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-BSM, gràcies al finançament aconseguit a través de la National Geographic Society. Es tracta de l’audiosèrie “Las científicas del coronavirus, retratos sonoros de una pandemia”, un podcast de sis episodis en els quals s’explica com sis investigadores espanyoles estan buscant solucions a la pandèmia. L’audiosèrie comença amb l’entrevista a Raquel Yotti, directora del Instituto de Salud Carlos III, el principal organisme públic d’investigació en l’àmbit de la salut a l’Estat. Una institució que, des de la seva creació el 1986, només ha tingut dues directores (entre les deu persones que han ocupat aquest càrrec). Un exemple més que el biaix no se soluciona deixant passar el temps.

Altres accions es dirigeixen a mostrar els biaixos –conscients i inconscients– que es produeixen cada dia al món de la ciència. Algunes de les situacions en les quals es produeixen són, per exemple, quan avaluem els nostres “iguals” pel que fa a la sol·licitud de finançament de projectes o en la seva promoció a la carrera acadèmica; en la identificació de candidatures a un premi i en el dictamen final (els Premis Nobel són el guardó científic més prestigiós i alhora més masclista que es coneix); en l’ordre de l’autoria dels articles científics, etc. Finalment, les desigualtats en ciència s’associen també als rols que socialment s’han assignat als gèneres i que suposen en la dona, en termes generals, més càrrega de responsabilitats familiars i de cura de persones dependents. Òbviament, no només es tracta de mostrar els errors o els punts en els quals es poden donar biaixos, sinó d’oferir instruments i recursos per evitar-los.

L’11 de febrer ens serveix, també, per explicar què s’està fent, en quina mesura s’integra la perspectiva de gènere en la investigació i com això es tradueix en dades i xifres reals. En aquest sentit, paga la pena destacar el paper que té l’informe SheFigures, de la Comissió Europea, que monitora diferents indicadors que mesuren la situació de la dona en el sistema de ciència i tecnologia en els diferents països. La visibilització de l’evolució d’aquests països es considera que pot motivar la posada en marxa d’accions polítiques més decidides. Finalment, m’agradaria compartir també la feina que es fa des de la Unitat d’Igualtat de la UPF per reduir les desigualtats de gènere en tots els aspectes que afecten l’activitat universitària, incloent-hi, per tant, les que es produeixen en l’entorn científic.

El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència no oculta res, sinó que pretén tot el contrari: fer visible que aquest problema segueix existint, que és responsabilitat de tota la societat i que és necessari conèixer i implicar-se en les diverses accions que s’hi estan duent a terme.

Descarregar Post